Quan feia Filosofia a 2on de Batxillerat vaig aprendre l'enorme importància que té definir correctament els termes. Una petita desviació en la idea pot tenir terribles conseqüències en la comprensió i en les aplicacions pràctiques. M'agradaria pensar que això és el que li va passar a Mateu Isern, batle de Palma, en el seu discurs de la festa de l'Estendard dia 31 de Desembre. Isern va tenir la brillant idea de fer en castellà una part de la seva intervenció. Vull recordar que la festa de l'Estendard commemora la conquesta de Mallorca per part de Jaume I, un catalanoparlant si la historiografia no menteix. Un coneixement que el batle de Ciutat sembla ignorar.
La reacció a l'ús del castellà en el discurs va ser tan activa per part dels assistents que es va haver de suspendre la resta del discurs. Són bones notícies, significa que almenys alguns mallorquins no suporten ser insultats. Isern se'n va anar demanant "tolerància" i explicant que volia parlar com és Palma, "en castellà i en mallorquí". El concepte de tolerància és aplicable en una situació de idees que entren en conflicte, però sense atac previ d'una de les postures cap a l'altra. Em sembla bastant evident que parlar en castellà el dia que es celebra la catalanitat de Mallorca era una falta de respecte. Però això sembla no comptar per a Isern, que en cap moment va destacar el caràcter català, com si fossin els musulmans els qui varen desenvolupar espontàniament el mallorquí i aquest no tingués res a veure amb el que es parla a Catalunya. Em sap greu pels meus amics del Partit Popular, però la mallorquinitat és difícilment separable de la catalanitat. En conseqüència, la definició de Palma com a castellana i mallorquina em sembla molt esbiaixada. Palma és la capital d'unes illes que sempre, per davant de tot i soportant anys de dictadura o decrets anticatalans, han parlat mallorquí. Per la mateixa regla, sabent l'elevat percentatge de població que parla anglès a Barcelona, es podria definir com anglesa i catalana. Sona estrany, no?
Curiosament, la majoria dels qui destaquen que el mallorquí no és català, que són idiomes diferents, són castellanoparlants. Inquietant. En el mateix sentit, les polítiques que pretenen potenciar el bilingüisme, amb la "igualtat de condicions entre idiomes cooficials" com a base, no fan més que destruir una llengua i per tant, impossibilitar un bilingüisme real. La política lingüística del PP és com posar a córrer Usain Bolt amb un atleta amateur. Les condicions són ben diferents, tal i com ho són entre el castellà i el català. Només és necessari anar a un quiosc per veure el contrast entre exemplars de premsa en cada llengua. Amb tot, actes com el de Mateu Isern no fan res més que destruir l'essència de Mallorca. Vulguin o no, a la bandera hi ha quatre barres vermelles i no dues.
Un detall destacable és el fet que a la cinta de la medalla de la ciutat sigui la bandera d'Espanya. És realment necessari? No seria més apropiat posar-hi la bandera de les Balears? Però el concepte que té el govern de l'illa és ben diferent del meu i del de tants altres mallorquins. Ben igual que el concepte del dia de l'Estandard no és el mateix pel PP que pels assistents al discurs de Mateu Isern. Aquesta és la seva base: tergiversar conceptes i redefinir segons els seus interessos. I s'ho tenen ben cregut que les coses són així com ells diuen. Sinó no m'explico com és que el president Bauzà no se n'adonava del ridícul que feia parlant malament en castellà en el seu discurs d'Any Nou, ni com a Mateu Isern no li queia la cara de vergonya per parlar en castellà el dia de l'Estendard. Suposo que per a ell és el dia de l'estandarte.
