dimarts, 30 de març del 2010

Sensacions inexplicables

Hi ha moments en que la nostra raó no és suficient. Podem fer valoracions comparant factors positius negatius o positius d'una cosa, establint el que és contraproduent o el que ens beneficiarà, però a vegades hi ha una força atraient inexplicable, indescriptible i incomprensible que ens estira i gairebé ens obliga a seguir el camí que ens marca. Instint? No ho sé bé, però crec que un instint és més desxifrable o més fàcil de reconèixer. Quan tenim gana, quan tenim son, quan una persona ens atreu físicament, sabem donar-li un perquè. Vaja, que sabem donar-li una causa. A aquesta sensació no, aquesta sensació és absolutament abstracta.

Suposo que allà a on es produeix més és en situacions amoroses. Veus a aquella persona i no saps ben bé el que t'atreu d'ella, la mires i té alguna cosa, però no pots contar-li a algú altre el que t'agrada d'ella perquè no ho saps ni tu. Penses i compares: "perquè ella? si la seva amiga em cau millor, és més guapa i s'assembla més a mi?", però no serveix de res. Aquesta sensació inexplicable seguirà allà.

Ara bé, no només es redueix a l'atracció amorosa. Perquè m'agrada el rock i no el pop, el country o les havaneres? Al cap i a la fi, m'agraden algunes cançons que tenen bona part de renou. Em podem demanar què m'agrada del rock i contestaré que aquells riffs de guitarra, els solos, les melodies treballadíssimes i o la veu d'un cantant. Molt bé. Ara, quan em demanin que perquè m'agrada tot això, em quedaré en blanc. M'agrada i punt.

De la mateixa manera, podem aplicar-ho als esports (perquè m'agrada el bàsquet i no el cricket?), els gustos de menjar (perquè m'agrada la vainilla i no el pistatxo?), roba (perquè no m'agrada vestir com la Lady Gaga?), etc.

Conclusió? Hi ha alguna cosa estranya que m'atreu cap a certs elements del meu entorn, que no sé ben bé que és, però hi és. Podem interpretar-ho com un instint, atribuint-li la causa de que necessitem certes satisfaccions realment irrellevants (al cap i a la fi, guanyi el Barça o guanyi el Madrid, no afectarà realment a les nostres vides...), però igualment seria un instint diferent, estrany... o especial.

3 comentaris:

  1. marc, traduce!
    ten compasion por esta gallega seguidora de tu blog!
    un biquiño!

    ResponElimina
  2. uff... un dia me pongo a ello, vale? xD

    ResponElimina
  3. Sabes.. admiro que seas capaz de matarte a pensar sobre algo a lo que sabes ya al empezar que no llegarás a una conclusión, y aún así estás satisfecho por expresar lo que piensas y no inútil por estar igual que al principio xD pero bueno.. yo es que soy un poco utilitarista y negativa jajaja

    ResponElimina