Els salvadors del cinema (II)

James Cameron. Aquest bon home tan atapeït d'oscars és considerat per un gran nombre d'espectadors, actors i crítics com el déu del cinema actual. Aquesta consideració ve justificada pel seu impacte immediat de tots els seus projectes. Cada pel·lícula del director canadenc suposa una revolució, un pas endavant per a la indústria cinematogràfica mundial, marcant la pauta per al nou cinema que esdevindrà a partir d'una de les seves creacions.

El primer film impactant de la seva carrera fou Terminator 2: El Judici Final, que representa una magnífica mostra de cinema d'acció amb l'ús magistral d'efectes especials i una èpica que impregna tota la pel·lícula, però seria Titanic la que deixaria Cameron a l'olimp del cine mundial. La multimilionària producció estrenada el 1997 es convertiria en poques setmanes en la pel·lícula més taquillera de la història del cinema. Cameron agafaria com a referent la història real de l'enfonsament del buc Titanic, que ja de per si resulta interessant, retratant a més el caire humà de l'enfonsament amb una història d'amor apassionant i realment preciosa. A partir de l'interès d'un caçador de tresors marins, la mateixa Rose ens contarà com va viure ella la història com a supervivent de la tragèdia. Crec que no fa falta explicar l'argument, perquè si no heu vist la pel·lícula és perquè no heu volgut.

11 oscars en total, la més guardonada de la història juntament amb Ben-Hur i El Senyor dels Anells: El Retorn del Rei, incloent millor direcció i millor pel·lícula. Cameron havia batut rècords i havia canviat la concepció del cinema. Tot el desplegament tècnic, els efectes especials, el muntatge o la història en si representaven un canvi que donaria lloc al cinema tal com el coneixem ara. Després d'aquesta revolució cinematogràfica, l'expectació per saber quin seria el nou projecte de Cameron era enorme... però va tardar 13 anys en estrenar una nova pel·lícula.

Sí, m'estic referint a Avatar. James Cameron va explicar que era un projecte que tenia en ment des de feia 10 anys, però que els mitjans tecnològics de l'època no li permetien dur-lo a terme. Va esperar, i bé que va fer. El resultat va ser un increïble espectacle d'efectes especials i fantasia fusionats en perfecta harmonia, el que tot plegat produeix una sensació d'estar en un nou món. Si bé la història s'ha de dir que no té cap misteri i és un plantejament típic d'introducció, nus i desenllaç sense cap intriga, l'estètica i la èpica que desprèn aquest film ho compensa. Evidentment, tot això està potenciat per la introducció de la tecnologia 3D per primera vegada en una superproducció al mercat convencional (és a dir, no exclusivament per a cinemes IMAX). Cameron ho havia aconseguit novament. Després d'un temps s'ha pogut comprovar com gairebé tots els films que s'han editat després d'Avatar segueixen el mateix patró i s'enfoquen a donar espectacularitat als efectes en tres dimensions. Avatar aconseguí només 3 oscars. Això s'explica per l'argument ecologista que té, que va bastant en contra del pensament americà i per contra, la que n'aconseguí més, En Tierra Hostil, amb un argument que ressalta l'heroïcitat dels soldats, en va guanyar 6. De totes maneres, Avatar es va convertir en la pel·lícula més taquillera de la història, superant Titanic... tot un honor superar-se a un mateix.

En general, es pot considerar que James Cameron és el Déu del cinema, el tot poderós arquitecte que quan decideix actuar, canvia absolutament el panorama per donar un nou camí a seguir. No se sap quin serà el seu proper projecte. S'ha parlat de una segona part d'Avatar, però no hi ha res confirmat. Sigui com sigui, Cameron tindrà el difícil repte de superar-se a si mateix (perquè és ell mateix qui s'ha posat es llistó alt...) per a no defraudar i seguir amb aquesta important missió que és renovar el cinema, evitant l'estancament en fórmules massa simplistes o enfocades a fer caixa. De fet, aquesta és la grandesa de Cameron: fer caixa, sense pensar en fer-ne, només deixant anar una creativitat increïble i privilegiada.