La vertadera història del naixement de Jesús

Durant aquests dies la societat occidental celebra la seva cega submissió a les normes del consumisme, que ens diuen quan i què hem de comprar sense cap motiu de pes. Però això no es pot dir perquè sona a comunista i/o antisistema. Per tant, aquí tothom està celebrant feliçment el naixement de Jesucrist, d'acord? Un esdeveniment obligatòriament considerat històric perquè és el més excepcional que ha passat en els últims 2012 anys. Cap dubte, no? És el naixement del fill de Déu! Si a l'any zero hagués existit Twitter hagués estat Trending Topic un any sencer.

Sincerament amics, tenim a mig planeta celebrant l'adulteri més ben solucionat de la història. La nostra amiga Maria (em nego a anomenar-la verge) arriba a la seva xabola de Jerusalem amb un marrón impressionant que ha d'explicar d'alguna manera al seu marit. Ni més ni menys: ve prenyada i l'amic Josep sap perfectament que ell no ha posat el seu soldadet al camp de batalla de la Maria en missió especial inseminadora. Dir la veritat seria una mica conflictiu, així que la nostra protagonista, que no és tonta, decideix explicar-li l'aparició d'un tal Esperit Sant. Amb tot, resulta que s'ha quedat embarassada sense tenir sexe. Només hi ha dues opcions. O la Maria va ser la primera pacient d'inseminació artificial i ni ella ho sabia, o bé era una follonera. Em decanto per la segona opció per pura lògica científica.

Així, em sembla just considerar que el tal Esperit Sant era el típic guaperas de discoteca aplicat a l'època. La Maria surt de festa, es passa una mica amb el vi i l'Esperit Sant se l'emporta al catre. Bé, al llit de palla més bé. Passa el que passa i la Maria ha de tornar a casa amb la cara que li cau de la vergonya. Si ja és lleig a l'actualitat això d'enganyar el marit, imagina't fa 2000 anys. Té tot el camí per pensar i es munta una historieta que ha de servir per a que Josep no perdi els estreps. Per molt increïble que sembli, utilitzant aquell recurs tan èpic que és la fe, li funciona la invenció. A aquestes alçades ens queda clar que el Pep és un calçasses (calzonazos en castellà) èpic. O un pagafantas. El que queda clar és que no sembla ser una intel·ligència privilegiada.

Ara bé, la cosa no acaba aquí. La nostra amiga Maria s'ho munta tan bé que convenç a la resta de la humanitat, no fos cosa que es pensin que és una meuca. I tothom se la creu. Ei, des del segle XXI, vull donar l'enhorabona als companys de Jerusalem per la seva innocència. Encara no entenc perquè el dia dels innocents no és dia 25 en comptes del 28. Evidentment, Jesús va rebre tota la menjada de coco que ell era fill de Déu i que havia d'actuar com a tal. No convenia desmuntar la quartada que tan bé havia quallat. I bé, la resta de la història ja la sabeu: creus, resurreccions, esglésies, Ku Klux Klan, Papes, pederàstia i tot això.

Em sembla que no sorprèn a ningú que la humanitat veneri una mentida. Ni que fos el primer cop. S'ha de dir a favor del Nadal que ja ens va bé almenys fingir que hi ha pau i harmonia a tot arreu o que la família ens importa com el que més, però convé ser conscients de que vivim una gran hipocresia basada en una més que probable mentida. Suposo que no tan estrambòtica com l'he explicat, això sí. És el millor que té la religió, que la seva absurditat de tan en quan ens serveix per a riure una estona. Ja ho sabeu dones del món, si heu enganyat el vostre marit i no sabeu com arreglar-ho, expliqueu-li que tindreu un fill de Déu i us quedeu tan amples. Èxit garantit i demostrat.