
The Hurt Locker (títol original) va ser guardonada amb 6 oscars (millor pel·lícula, direcció, guió, mescla de so, muntatge de so i muntatge) a la cerimònia d'aquest any, per davant de l'altra gran favorita Avatar, que n'obtingué 3 (fotografia, direcció artística i efectes visuals). A simple vista, una pel·lícula bèl·lica dirigida per Kathryn Bigelow triomfava damunt una pel·lícula d'aventures de James Cameron, i realment no hi ha res a objectar ja que Avatar llevat de l'aspecte gràfic i l'èpica té molt que desitjar, mentre que En Tierra Hostil és una pel·lícula que la veritat és que està molt ben aconseguida. Ara bé, més enllà dels mèrits cinematogràfics, podem trobar un missatge subjacent que vaig descobrir gràcies a un article del filòsof i autor eslovac Slavoj Zizek.
El triomf de The Hurt Locker era realment estrany, ja que significava el triomf d'una pel·lícula d'escàs ressò mediàtic feta amb mètodes que escapen de l'espectacularitat hollywoodiense per damunt de la pel·lícula més taquillera de la història que respon als patrons de l'acadèmia. El perquè de tot plegat és més evident del que pareix. El missatge que donava Avatar era clarament antimilitarista i anti industrialització desmesurada, inclús amb connotacions ecologistes. No són precisament els valors imperants a la societat estadounidense. En canvi, la pel·lícula de Kathryn Bigelow, en paraules de Zizek "presenta a l'Exèrcit nord-americà d'una manera plenament d'acord amb la seva propia imatge pública en el nostre temps de intervencions humanitàries i de pacifisme militarista". Així, donant aquests oscars a The Hurt Locker s'evitaven donar suport a una pel·lícula com Avatar, que mostra uns ideals ferms, i a més s'enaltia el sentiment americà. D'acord, ja s'entén tot.
En Tierra Hostil aconsegueix aquest efecte agafant un estil documental i aparentment objectiu. És a dir, el film fa referència en cap moment al motiu real pel qual l'exèrcit dels EE.UU. és a Irak. I què es mostra a la peli doncs? Senzillament el relat en capítols (em fa molt gràcia que l'oscar al millor guió sigui per una peli contada en dies inconnexos) de l'arriscada vida d'una brigada d'artificiers, volent retratar el drama humà que pateixen. És el que Zizek anomena "la humanització del soldat". Aquesta humanització del soldat pretén deslligar la guerra de les seves conseqüències a nivell moral i polític.
Tot el que es plantejava a aquest article, que per cert també criticava dues pel·lícules més per usar la mateixa tècnica, em va fer pensar. Es pot retratar una guerra des d'un punt de vista neutral? El que fa The Hurt Locker no és mantenir-se en la neutralitat, sinó defensar aquesta visió gairebé idealitzada que tenen els americans del seu exèrcit. Ells no fan la guerra, fan projectes de pau. Bastant ironic, igual que el premi Nobel de la pau sigui pel president d'un dels estats més bel·licistes del món. No es pot fer veure que una guerra és neutral, perquè entrar en guerra ja suposa un posicionament. Sempre hi ha interessos pel mig. Dubto que si a Irak no hi hagués el petroli que hi ha els americans s'haguessin molestat en declarar la guerra a Sadam Hussein. Donant el missatge que dóna En Tierra Hostil l'únic que s'aconsegueix és justificar la guerra, fent veure que si un país té soldats a un altre per alguna cosa serà, tot i que ningú ens ho hagi aclarit. Tal com diu Zizek "la ideologia hi és més que mai: estem allà amb els nostres nois, identificant-nos amb ells". És cert que els soldats sofreixen dia a dia i mereixen ser respectats, però això no implica que això pugui servir de cortina de fum per a ocultar els objectius polítics i les implicacions morals que té una guerra, ja que precisament són els factors que han portat a aquests soldats a viure en la situació que viuen.
Crec que és important adonar-nos d'aquestes coses, perquè sinó és fàcil deixar-se convèncer per una pel·lícula com aquesta i caure en l'error de no veure el que hi ha més enllà. Si voleu veure En Tierra Hostil com a pel·lícula en si, la veritat és que és recomanable, però el missatge que transmet és realment deplorable i salta a la vista quan veus la pel·lícula.
Per tant, no podem fer veure que una guerra no és res més que una guerra sense política ni ètica, i qui vulgui demostrar el contrari l'únic que aconsegueix és encobrir aquests factors. Un retrat del que realment és una guerra es veu a Fahrenheit 9/11 de Michael Moore, una pel·lícula documental molt interessant que crec que es mereix una entrada a part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada