ReLax

Així és com es titulava el primer disc de Lax 'n' Busto amb el seu nou cantant, i no podia ser més encertat, ja que s'obria una nova etapa que deixava enrere l'esgotament i la suavitat del Morfina i del CD en directe Amb Tu, on es perdia l'essència rock del grup.

En Pemi Fortuny deixava la banda el 2006 per a realitzar projectes humanitaris a Sierra Leona. No se sap molt bé quina mosca li va picar, però en tot cas és lloable la seva decisió. En Salva Racero Alberch s'incorporava a la banda del Vendrell amb la missió de fer oblidar en Pemi i sobretot, d'ajudar a la renovació de la banda. Havia actuat al musical Mar i Cel d'Àngel Guimerà, on ja havia demostrat la vàlua de la seva veu. Hi havia una mica de neguit per saber com s'adaptaria una veu tan formada, melodiosa i inclús dolça a un grup de rock com Lax 'n' Busto, sobretot havent escoltat la veu pelada i dura d'en Pemi Fortuny. El resultat realment seria espectacular. Costava una mica al principi però la veritat és que l'arribada d'en Salva va representar un salt qualitatiu important pels Lax.

Ja era bo el Relax, doncs encara millor seria l'Objectiu:La Lluna, un disc ple d'energia, de melodies trepidants, sentiments i bones lletres. Però el més important és que en aquest CD es pot apreciar el nou rumb del grup. Ja no es tractava de donar un marge als fans per a acceptar al nou cantant i les noves cançons, ara s'havia de marcar un camí ben definit. Tan la crítica, com el públic o les xifres han demostrat que va ser una bona elecció. Així, en aquest nou disc podem trobar cançons realment rock com Intuïció, juntament amb altres que són pur sentiment com Qué Boig El Món.

Molt bé, una vegada passada la fase de transició i havent-se afirmat, tocava demostrar al món com ho feien en directe. Per això, es publicà el CD+DVD A l'Apol·lo, on es fa un recull de les millors cançons del grup amb les noves cançons del darrer disc. Des del meu punt de vista, es pot definir aquest concert a la Sala Apol·lo en dues paraules: Im presionant. Força, energia, conexió amb el públic, sentiment, posada en escena, compenetració, virtuosisme i sobretot rock, molt de rock. Quan vaig sentir per primer cop el Salva cantant amb els Lax, em vaig demanar com sonarien els antics temes amb la seva veu i aquest CD em va donar la oportunitat de fer-ho. Sense menysprear el treball d'en Pemi els anys anteriors, cançons com Llença't, La Meva Terra És El Mar o Miami Beach sonaven amb més frescura i força. Ara bé, la més espectacular de totes va ser Toca'm Els Ous Maria. També he de dir que el disseny de la portada em pareix espectacular.

Com dirien a la península... pa' gusto' colore', però crec que els Lax 'n' Busto han aconseguit ser un gran grup de rock i no caure en el pop com altres grups de rock català, que poc a poc s'han anat fonent en les melodies més suaus. Això els ha fet perdre fans evidentment, però també n'han guanyat molts que esperaven el retorn al rock descarat dels primers discos, com jo. Bé, us deixo un parell de cançons de la nova etapa, a mem que us pareixen (us avís que són un poc freaks es videoclips...)